L’equip de Quilòmetre Zero entrevista a Romà Solé, de la Colla de la Geganta Frida – Llegat 2018, Associació de Voluntaris del Camp de Tarragona. Ens parla del programa municipal Festa per Tothom, de cultura, de discapacitat, de voluntariat…

Aquest és el resultat:

Com va sorgir la iniciativa? Explica’ns de què tracta.

El programa municipal Festa per a Tothom, que des de 1991 pretén contribuir a la visibilitat de la discapacitat amb la participació en el moment més àlgid de la ciutat, que son les festes de Santa Tecla, comptava amb un grup més o menys estable de gent involucrada, amb discapacitat i sense. Amb els anys, al model de voluntariat es va anar proposant un altre, que és el de penya festiva, que diem que es caracteritza per intentar no fer distinció entre el que fa el rol de voluntari i les persones amb discapacitat, primant-hi una certa horitzontalitat i derivant la necessitat de col·laboració a una qüestió de logística.

El fet que la nova legislació no permet que els ajuntaments tinguin voluntariat propi feu que aquesta penya festiva necessités constituir-se o formar part d’una entitat. Estàvem en el 2018 i això coincidia en el bateig de la geganta Frida, que es pot portar en cadira de rodes, un element patrimonial de l’Ajuntament, construït gràcies a una aportació de l’empresa Dow, implicada des de fa dos dècades amb Festa per a Tothom. És el moment que el grup s’afegeix el rol d’actuar com a colla gegantera, tot entrant a formar part de Llegat 2018, Associació de Voluntaris del Camp de Tarragona, entitat impulsada per ex-voluntaris dels Jocs del Mediterranis que van tenir lloc aquell estiu.

Quins valor aporten les persones que formen part d’aquest projecte? Què els aporta formar-ne part?

L’element de la geganta i la figura en què s’inspira ha estat un veritable revulsiu per al grup. Hem afegit al goig d’intentar visibilitzar el fet de la discapacitat davant de la ciutadania, amb la nostra presència, l’oportunitat de tenir un rol definit dintre de la seqüencia festiva en moments com l’Arrencada de Gegants, donant així un missatge engrescador. Un altre aspecte remarcable és que la nostra actuació es pot estendre per tot el calendari, tant dintre de la ciutat, col·laborant amb el Servei Municipal de la Discapacitat, com acudint arreu on la geganta és reclamada. La participació a la Cavalcada de la Mercè, l’any passat, va ser tota una fita. Així mateix, esperem que ben aviat puguem col·laborar amb l’ajuntament en la posada en marxa d’un projecte educatiu que tindrà la geganta en el seu centre i que vehicularà una descoberta del fet de la discapacitat.

A totes i tots nosaltres ens ha aportat sentiment de pertinença com a grup, coneixement del món de la cultura popular i tradicional, experiència en organització interna i compromís personal, possibilitat de viatjar per persones que no tenen tantes oportunitats de fer-ho, sense oblidar l’oportunitat de poder ballar un gegant per qui no s’imaginava mai poder-ho fer. Vull afegir la sorpresa que ha estat el gran interès, diguem-ne humà i cultural, que ha despertat entre els membres la figura i la vida de la pintora Frida Kahlo; d’això n’és testimoni les xarxes socials internes i externes de la colla.

 De quina manera contribueixen les persones a millorar la societat a través del vostre projecte?

El nostre gaudi i la nostra participació festiva està imbuïda, des del mateixos plantejaments de l’acció, de la “ràbia” de voler fer visible aquesta realitat, no només personal o familiar, sinó també ciutadana, que és la discapacitat. La discapacitat, tot i que vingui a causa d’un accident, no és cap accident sinó que forma part intrínseca de la vida. Això és compartit per tot el grup, qui té la situació de discapacitat – que d’alguna manera posem els nostres cossos al servei-  i qui no la té.

I la participació amb la cultura popular? I el fet de pertànyer a una associació de voluntariat? I poder contribuir a que un element festiu de la teva ciutat sigui reconegut? I fer bugada i establir llaços d’amistat entre membres, més enllà del calendari marcat? I adquirir experiència organitzativa? I, per segons qui, haver de respondre al compromís, als horaris, al saber estar, a l’altri?

Segons vostè, què aporta a les persones poder formar part de l’associacionisme del territori a través del voluntariat, el ser-ne socis/es, amigues…?

Poder comptar i ser comptat. Implicar-se, per a molts, esdevé un dels camins per una certa plenitud vital. Aporta xarxa (… realment social) i coneixement de l’entorn.

Com podem generar sinèrgies entre les diferents entitats del territori?

Segons com es miri, la dimensió del nostre territori hauria de ser ideal per generar aquestes sinèrgies. Ens tenim a tocar, si obrim les portes. La qüestió és saber com ens podríem desempallegar d’aquesta imatge que aquí, històricament, estem en un espai difícil de conjugar. Suposo que la resposta és reintentar-ho, treballar, amb il·lusió. En aquesta línia, entre altres instàncies, els esforços de la delegació de la Federació Catalana de Voluntariat Social o d’experiències tan engrescadores com la de La Imaginada.

Què aporta el voluntariat a les persones?

Se m’acut que “estar-hi”, amb tota la seva importància. Un model d’èxit a casa nostra. Amb tradició i amb un punt d’inflexió que el va esbombar, els Jocs Olímpics al 92. Quanta feinada feta!

Des de la ignorància, però, no sé si aquest model proposat des de l’administració, de “camises arromangades” i del “què cal fer?”, ha apaivagat poc o molt una vessant activista, reivindicativa, incisiva, del “cal que fem això”. Altrament, però, més enllà del perfil en què s’ha pensat quan s’ha legislat, és un tresor trobar-se tant amb voluntaris amb molta professionalitat com amb  professionals amb molta voluntarietat. L’actitud és allò comú .

Llegat 2018 forma part de la Federació Catalana de Voluntariat Social. Personalment estic també a la Cooperativa Obrera Tarraconense, intentant contribuir en un àmbit que m’hi sento atret, ara emergent, que és el de la cultura comunitària. Tinc la creença que el millor que som ho érem als 18 anys, i llavors ja estàvem muntant col·lectius literaris i artístics, i encara que després he estat molt escàs, sento un escalf en  aquesta mena de projectes. Allò que s’anomena bellesa en art esdevé un potent desllorigador  vital.

Què creus que hauria de tenir una associació sense ànim de lucre com la nostra per a que més persones contribueixin a fer-se soci/a i participar a l’entitat?

Se m’acut pensar que és important, en general, no perdre la idea-força que ha portat a la seva constitució i que aqueixa raó fundacional pugui inspirar el desenvolupament de l’entitat i atraure més col·laboració. No en sé més.

Romà Solé

Colla de la Geganta Frida – Llegat 2018, Associació de Voluntaris del Camp de Tarragona